Benvolguts companys.
Aprofito l’avinentesa i les bones paraules del nostre company Carles Casanovas, que ens parla dels aplaudiments, per ampliar una mica més aquesta secció.
Dintre de les diferents mostres que podem trobar de divulgació en aquest apartat, a través d’aquests escrits també hi podem trobar com mostrar aprovació o desaprovació vers un espectacle, concert, cantada, etc...
Pel que fa al bloc i la meva opinió, sempre he mirat de ser positiu, de positivitzar tot allò relacionat amb el món de l’havanera i el cant de taverna, però hi ha hagut vegades que m’ha estat impossible trobar la part bona i ha estat quan he dit les coses pel seu nom, malgrat que a alguns cercles, grups o persones els hi hagi quedat marca (tenen la pell molt fina). Aquests tampoc entendran l’escrit, aquests no intentaran millorar doncs només es veuen el seu melic, només pensen el lo bo i lo bé que ho fan, i que la resta no els arriba a la sola de les sabates...
A l’escrit jo només li vull afegir el fet que com faig a les cròniques del bloc i com a mostra de desaprovació vers allò que veig o escolto i no m’agrada es no parlar-ne, malgrat que ha vegades, com ja he dit, m’ha estat impossible donar la meva opinió i el meu punt de vista positiu.
Gaudiu de l’escrit.
Aplaudiments
“El fet d’aplaudir és un acte completament espontani que ve de temps pretèrits. Els Grecs i els Romans ja aplaudien en el teatre, en els discursos, en els concerts com a signe d’aprovació del fet que acabaven de presenciar. Que aquesta manifestació corporal és de caràcter instintiu, és molt evident, des del moment que aplaudeixen els nadons i els mateixos ximpanzés quan estan contents o els agrada alguna cosa.
De la mateixa manera que en la vida hi ha mesura per a tot, entenc que a l’hora d’aplaudir també hi hauria d’haver-hi nivells.
No sempre la totalitat de la manifestació cultural que acabem de veure ens plau, però aplaudim, de forma moderada, perquè reconeixem l’esforç o la feina, sovint ben feta, dels artistes. No tot és el guió, o una cançó, o una frase. Les posades en escena solen ser complexes i intervenen molt factors en el total d’una obra.
Així doncs, aplaudint, demostrem el nivell d’acceptació que ens provoca el que acabem de veure. Si aplaudim molt, fort i de forma prolongada, donarem a entendre que, l’espectacle, ens ha agradat. Si aplaudim moderadament i durant una estona ajustada, donarem a entendre que l’espectacle ha estat correcte. Si aplaudim poc i fuix, voldrà dir que la cosa no ens ha agradat massa.
D’aquesta manera, podríem dir que, la nostra societat, valora les manifestacions culturals del 1 al 10. En aquesta hipotètica escala de valors, no hi figura el valor ZERO.
Sovint aplaudim “modos a perdre”. Encara que no ens hagi agradat llei, aplaudim només per inèrcia o per que és el que hem fet sempre.
No sembla bona praxi aplaudir una cosa que no ens ha agradat, ben mirat, és una manera d’enganyar o de mentir, ja que manifestem bon grat quan és justament el contrari.
Aplaudir el que no t’agrada és desfavorir l’espectacle. Els aplaudiments mal expressats, fan molt mal, més del que ens pensem i no només als causants d’aquests aplaudiments, sinó al gènere que representen. Son, en bona part, culpables de que la nostra cultura no aconsegueixi nivells més elevats.
Quan una cosa no ens agrada no cal aplaudir, encara que ho facin la senyora o el senyor del costat. No val enganyar a l’artista, perquè hi ha el perill de que s’ho cregui.”
Carles Casanovas i Rigall.
Salut, força i havaneres a dojo!.
