dimecres, 3 de setembre del 2014

0

'La gavina' i el mestre Sirés (per Josep Bofill Blanc)

Passejant per la xarxa, m'he trobat amb un escrit d'Eduard Bofill Blanc fent referencia al fet de passar desapercebuts els 90 anys de la creació de l'havanera La gavina escrita pel mestre Frederic Sirés.
Us deixo l'escrit en forma d'imatge que ha publicat en Josep Bofill Blanc al Punt-Avui.



 


Sobren les paraules.

       

  Salut, força i havaneres a dojo!.

dilluns, 21 de juliol del 2014

0

Tot s'hi val dalt de l'escenari d'una cantada d'havaneres i cançó de taverna?

Vinc del fil iniciat arrel de la XXXII Cantada d'havaneres i Cançó de Taverna de Platja d'Aro que m'ha portat a fer-me aquesta pregunta.

Primer de tot cal diferenciar entre dos tipus de cantades:
- la primera: les cantades creades per donar mostra del nostre gènere i del nostre patrimoni musical i cultural.
- La segona: les cantades de festa major.

En el primer cas i a mode d’exemple us poso cantades com la de Calella de Palafrugell, Cantada de Platja d’Aro, Cantada de Calafell, Mostra de l’Havanera Catalana de Palamós, Pati escoles velles de Begur, Cara al mar de Barcelona, etc...per posar uns exemples. Normalment aquest tipus de cantades son compartides entre diversos grups.
Del segon cas no cal posar exemples, tots coneixem les cantades de festa major i amb els sis anys que fa que estic dintre del gènere, ja he vist de tot.

Segons el que he pogut llegir, el primer tipus de cantades i més concretament la de Calella, es varen crear per preservar aquests cants tant nostres i en definitiva, la nostra història  i els nostres orígens. Casualment o no, les havaneres va ser el gènere escollit com a pal de paller per preservar uns cants que estaven a punt de desaparèixer i totes les peces que es van preservar estaven escrites en castellà, per que no hem d'oblidar d’on venen les havaneres, i per aquest motiu, a la cantada de Calella només es podia cantar en castellà, com he dit, per preservar la originalitat de les peces, però calia evolucionar i el mestre Ortega Monasterio junt amb altres, va muntar la Mostra de l’havanera Catalana a Palamós.

Fa un temps ja ho varem parlar públicament a través de la xarxa social facebook amb algun grup d’havaneres com ara els Balandra de Reus, del qual encara guardo els escrits que ens varem creuar doncs tot i les diferencies sempre s’aprèn alguna cosa d’aquestes converses, i no ens varem posar d’acord, teníem opinions molt diverses del que entenem evolucionar a l’havanera.

També em va passar fa molts pocs dies i fent referència a la Cantada d’havaneres de Calella quan vaig donar la meva opinió de la beca de l’Hermós amb l’espectacle presentat pel grup Corrandes son corrandes.

És important saber quin és el punt de partida i que entenem per cançó de taverna dintre del camp que ens ocupa.

Del que estem segurs és que sempre s’ha cantat a les tavernes i habitualment s’ha fet interpretant diferents gèneres com son “valsets”, balades, mexicanes, tangos, polkas, rigodons, masurques, sardanes i totes aquelles peces que d’una manera o un altre eren conegudes pel poble i s’interpretaven, només pel fet de cantar-ne quatre quan es trobaven al voltant d’una taula, que llavors també anomenaven cants de colla i no va ser fins a finals del segle dinou que es varen incorporar les havaneres.

La gran majoria de peces son populars, de les quals no en coneixem autors, i que probablement ens varen arribar d’Ultramar doncs totes tenen relació amb la dona, el mar i a vegades amb l’illa de Cuba.

He sentit a dir que en aquells temps, quan un dels cantants habituals entrava per la porta de la taverna, els que s’hi trobaven a dintre el rebien amb el primer vers de la peça preferida de qui arribava, que quasi obligat, s’hi afegia directament i acabava la peça.

La història ens diu que un dels tercetos populars de la zona de Calella eren Sebastià Morató, Mèlio Vigorós i Pacòmio. Aquests ho transmeteren de dues maneres diferents. En Sebastià Morató ho va fer als seus fills de manera curosa i transmeten tot allò que savia a Ernest i Ernestina. Per altre banda, en Mèlio Vigorós ho transmet a en Pepet Gilet i l’Hermós (Josep Puig).
Aquests formaren els seus tercets, per una banda Pepet Gilet, Tianet Lladó i Es Blau (Josep Esteba), i per l’altre Abelardo, Es ninyo (Joan Deulofeu) i l’Hermós, aquests últims de la zona de Tamariu. L’Hermós també es trobava amb en Pere Nuts (Pere Ferrer) i en Francesc Rovira.

Dit això, personalment, considero l’època d’en Morató, Mèlio i Pacòmio com els inicis del que anomenem cant de taverna a casa nostra.

Avui en dia de tot en poden dir cançó de taverna, segons Els Cremats, per ells la cançó de taverna son aquelles peces que ells canten quan es troben a una taverna, son peces actuals, de la nostra època, però són les que ells es prenen com a seves quan parlem de peces de taverna.

També m’he trobat amb gent d’altres contrades que em presenten peces com a cant de taverna,  però que no les he escoltat mai perquè la seva localització està fora del meu abast.
Altre cas, i anant més lluny és el que varen cantar Corrandes son corrandes, amb la defensa per part de l’organització, que aquells cants també son cançó de taverna, per que en aquella època, diuen els musicòlegs que també es cantaven aquestes peces.
I clar, si anem enrere, enrere, potser apareix algú i em diu que l’inventor del cant de taverna va ser Hathor (deesa de la música egípcia), Apol·lo (deu de la música dels grecs) o xochipilli (deu azteca de la música).

En Càstor Pérez deia: “Cal tenir cura de l’havanera. Hem de fer que visqui molts més anys que nosaltres. És un tresor que hem heretat de qui ens precediren, i l’hem d’entregar net i polit a qui ens continuaran.”

I podrem fer-li una mica de cas, de moment la realitat no difereix del que va deixar escrit...

Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench
Inici Bloc